REFLEXIÓ
TEMA 1: LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
Avui
començaré amb la primera entrada del blog, després de la presentació inicial
d’aquest curs. En aquesta reflexionaré sobre allò tractat al primer tema de
l’assignatura Mitjans i Recursos Tecnològics, que fa referència a la societat
de la informació i la comunicació, i sobre tot fent èmfasi en l’ impacte que ha
estat per a l’educació.
Manuel
Area i Jordi Adell han estat els dos autors que ens han guiat al llarg d’aquest
tema. Els dos ens expliquen l’evolució de la tecnologia des de el seu punt de
vista. El punt de vista del primer, Area, es centra més en una visió des de
l’economia. En canvi, Adell ho fa des de el que ve a ser l’eina en sí, en
primer lloc el llenguatge, després l’escriptura, després la impremta, i per
últim les telecomunicacions.
S’entén
com a societat de la informació aquella a la qual hi podem accedir, la podem
emprar al nostre gust, i on tots hi podem crear i compartir informació i
coneixement, la qual cosa ens pot ajudar a millorar la nostra qualitat de vida.
Segons un dels autors, Area, aquesta societat de la informació té avantatges i
a la vegada inconvenients, ell ho anomena la cara amable i la cara amarga de la
societat de la comunicació.
·
La cara amarga es
refereix al fet de que la societat s’ha convertit molt depenent de les
tecnologies, l’uniformisme cultural per a la globalització i al gran control
que hi ha sobre tots nosaltres. A més, també es fa referència al concepte de
bretxa digital, que es refereix a les grans diferències que es creen entre les
persones que saben usar les noves tecnologies de la informació i les que no en
saben, o també entre els països que les tenen al seu abast i aquells que no.
Fent
referència al que ens toca de més a prop, l’àmbit de l’educació, cal dir que la
societat de la informació i les TIC han tingut i encara segueixen tenint un
gran impacte en ell. D’una banda, tenen aspectes positius, com per exemple la
possibilitat de poder accedir a tot el coneixement que genera la societat.
Però, d’altra banda, també hi ha aspectes negatius, com pot ser l’excés
d’informació i la saturació que això ens pot crear, o simplement el fet d’haver
de ser capaç de seleccionar aquella que ens sigui útil. Area fa referència al
concepte de Multialfabetització, explicant que hem de tenir molt present la
necessitat de formar els individus com a persones capaces d’accedir, usar, i
crear la informació de manera intel·ligent, crítica i ètica a través de
qualsevol tecnologia.
En
l’aprenentatge de l’alfabetització hem d’ensenyar quatre dimensions. La primera
és la dimensió instrumental, que tracta sobre saber accedir i utilitzar la
informació. La segona és la dimensió sociocomunicacional, que fa referència a
saber comunicar i expressar la informació de forma clara. La tercera dimensió
és l’axiològica, s’ha de saber usar la informació de forma ètica i democràtica.
S’ha d’educar en valors, per a fomentar un bon ús de les tecnologies. I per
últim, trobem la dimensió cognitiva, la qual fa referència a saber desenvolupar
habilitats per transformar la informació en coneixement.
D’altra
banda, també s’han de plantejar reptes en l’educació. Com per exemple, saber
adaptar el sistema escolar a les noves exigències degudes a l’omnipresència de
les noves tecnologies, reestructurar els mètodes d’ensenyament, establir nous
rols de professors i alumnes, s’han de formar professionals preparats per al
nou món laboral.
Com
a opinió personal, i deixant de banda que les noves tecnologies no són el que
més bé control, he de dir que em sembla molt interessant i a la vegada profitós
que aquestes hagin arribat a l’escola, o a la majoria d’elles. Degut al gran
canvi que ha sofert la societat en els darrers anys és necessari que des de
l’escola ja es treballi amb les noves tecnologies, per a que els alumnes
actuals en un futur arribin a desenvolupar-se amb destresa en la societat
actual. A més, és una bona alternativa per a motivar-los i apropar-los als
continguts que s’han de treballar deixant d’utilitzar els llibres o les
avorrides fitxes que tants anys s’han emprat. És ben sabut que les TIC no són únicament un recurs lúdic per als infants, sinó que aquestes s'han d'emprar com a metodologia a dins les aules, sens dubte.
A
continuació, i per anar acabant us deixo un petit vídeo que he visionat, en el
qual es reflecteixen a grans trets els canvis que ha sofert l’educació en el
que a les noves tecnologies es refereix. A més, dóna una petita pinzellada a l’ús
que es pot fer de les noves tecnologies en una classe actual.
