Reflexió Tema 1

REFLEXIÓ TEMA 1: LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Avui començaré amb la primera entrada del blog, després de la presentació inicial d’aquest curs. En aquesta reflexionaré sobre allò tractat al primer tema de l’assignatura Mitjans i Recursos Tecnològics, que fa referència a la societat de la informació i la comunicació, i sobre tot fent èmfasi en l’ impacte que ha estat per a l’educació.

Manuel Area i Jordi Adell han estat els dos autors que ens han guiat al llarg d’aquest tema. Els dos ens expliquen l’evolució de la tecnologia des de el seu punt de vista. El punt de vista del primer, Area, es centra més en una visió des de l’economia. En canvi, Adell ho fa des de el que ve a ser l’eina en sí, en primer lloc el llenguatge, després l’escriptura, després la impremta, i per últim les telecomunicacions.

S’entén com a societat de la informació aquella a la qual hi podem accedir, la podem emprar al nostre gust, i on tots hi podem crear i compartir informació i coneixement, la qual cosa ens pot ajudar a millorar la nostra qualitat de vida. Segons un dels autors, Area, aquesta societat de la informació té avantatges i a la vegada inconvenients, ell ho anomena la cara amable i la cara amarga de la societat de la comunicació.

·         La cara amable està formada pels aspectes positius, com es el cas de les possibilitats que ens ofereix la societat de la informació per accedir a tan gran quantitat i varietat d’informació , la comunicació constant que hi ha a nivell global, la millora i eficàcia dels serveis com la sanitat, el sorgiment de noves indústries, o el progrés econòmic, entre d’altres.

·         La cara amarga es refereix al fet de que la societat s’ha convertit molt depenent de les tecnologies, l’uniformisme cultural per a la globalització i al gran control que hi ha sobre tots nosaltres. A més, també es fa referència al concepte de bretxa digital, que es refereix a les grans diferències que es creen entre les persones que saben usar les noves tecnologies de la informació i les que no en saben, o també entre els països que les tenen al seu abast i aquells que no.

Fent referència al que ens toca de més a prop, l’àmbit de l’educació, cal dir que la societat de la informació i les TIC han tingut i encara segueixen tenint un gran impacte en ell. D’una banda, tenen aspectes positius, com per exemple la possibilitat de poder accedir a tot el coneixement que genera la societat. Però, d’altra banda, també hi ha aspectes negatius, com pot ser l’excés d’informació i la saturació que això ens pot crear, o simplement el fet d’haver de ser capaç de seleccionar aquella que ens sigui útil. Area fa referència al concepte de Multialfabetització, explicant que hem de tenir molt present la necessitat de formar els individus com a persones capaces d’accedir, usar, i crear la informació de manera intel·ligent, crítica i ètica a través de qualsevol tecnologia.

En l’aprenentatge de l’alfabetització hem d’ensenyar quatre dimensions. La primera és la dimensió instrumental, que tracta sobre saber accedir i utilitzar la informació. La segona és la dimensió sociocomunicacional, que fa referència a saber comunicar i expressar la informació de forma clara. La tercera dimensió és l’axiològica, s’ha de saber usar la informació de forma ètica i democràtica. S’ha d’educar en valors, per a fomentar un bon ús de les tecnologies. I per últim, trobem la dimensió cognitiva, la qual fa referència a saber desenvolupar habilitats per transformar la informació en coneixement.

D’altra banda, també s’han de plantejar reptes en l’educació. Com per exemple, saber adaptar el sistema escolar a les noves exigències degudes a l’omnipresència de les noves tecnologies, reestructurar els mètodes d’ensenyament, establir nous rols de professors i alumnes, s’han de formar professionals preparats per al nou món laboral.

Com a opinió personal, i deixant de banda que les noves tecnologies no són el que més bé control, he de dir que em sembla molt interessant i a la vegada profitós que aquestes hagin arribat a l’escola, o a la majoria d’elles. Degut al gran canvi que ha sofert la societat en els darrers anys és necessari que des de l’escola ja es treballi amb les noves tecnologies, per a que els alumnes actuals en un futur arribin a desenvolupar-se amb destresa en la societat actual. A més, és una bona alternativa per a motivar-los i apropar-los als continguts que s’han de treballar deixant d’utilitzar els llibres o les avorrides fitxes que tants anys s’han emprat. És ben sabut que les TIC no són únicament un recurs lúdic per als infants, sinó que aquestes s'han d'emprar com a metodologia a dins les aules, sens dubte. 

A continuació, i per anar acabant us deixo un petit vídeo que he visionat, en el qual es reflecteixen a grans trets els canvis que ha sofert l’educació en el que a les noves tecnologies es refereix. A més, dóna una petita pinzellada a l’ús que es pot fer de les noves tecnologies en una classe actual.